Jesús Purroy

Entrevista al programa Lògic de betevé


CRISPR y patentes: retorno a un territorio conocido

CRISPR y patentes: retorno a un territorio conocido Para situar el tema no tengo más remedio que remontarme al Génesis, concretamente al árbol de la ciencia. Se nutre de unas raíces profundas formadas por lo que llamamos ciencia básica, y da unos frutos que a menudo llamamos “ciencia aplicada”. La teoría de la evolución o los agujeros negros son algunos de los frutos no comestibles de la ciencia, pero este árbol da frutos de muchos tipos.

(...)


Medicina xinesa, una aposta arriscada

Medicina xinesa, una aposta arriscada L’anunci fa uns dies de la signatura d’un acord entre la Generalitat, l’Ajuntament de l’Hospitalet i el govern xinès per la creació del Centre Europeu de Medicina Tradicional Xinesa ha passat pels noticiaris sense pena i amb poca glòria, amb la complaença d’uns i la indiferència d’altres. La nota de premsa de la Secretaria d’Universitats i Recerca anuncia que el centre impulsarà la recerca, la docència, l’atenció clínica i la cultura, tot relacionat amb la medicina xinesa. A mi em fa la impressió que aquesta aposta del Govern té un risc molt alt, i que difícilment acontentarà tots els implicats.

(...)


Llibretes de camp. Ciència crua i sense filtre.

Llibretes de camp. Ciència crua i sense filtre. Quan estudiava per ser biòleg vaig aprendre ben aviat la distinció entre la bata i la bóta. La bata té a veure amb els laboratoris: la planificació, l’experimentació, la recollida de dades i la seva anàlisi. Jo vaig ser un biòleg de bata. Ara sóc un biòleg de corbata, una opció de la qual ningú no me’n va parlar, i aquest silenci és un defecte que la universitat arrossega com una ala pedigonada.

(...)


Periodisme generalista, la frontera de la ciència

Periodisme generalista, la frontera de la ciència Cada parcel·la de la ciència té dues fronteres: la del descobriment i la del coneixement. La frontera del descobriment és el lloc on es responen les preguntes sobre què és el món i com funciona. Es guia amb la filosofia de la ciència, seguint les normes no escrites del mètode científic. És una frontera important, però petita: amb prou feines una punta de llança on la major part dels dies no hi passa res destacable.

(...)


Mons inventats. De Planilàndia a Daisyworld sense passar per Alderaan.

Mons inventats. De Planilàndia a Daisyworld sense passar per Alderaan. Pels llibres coneixem Macondo i Yoknapatawpha, uns territoris inventats on passen històries inventades. Planetes com Discworld o el malaurat Alderaan han sigut escenaris de fantasia a la literatura i al cinema. Quan distingim entre fantasia i ciència ficció volem destacar que a la ciència ficció hi ha una extrapolació més o menys versemblant a partir de coneixement científic autèntic. Malgrat que estigui descrit amb molt detall, Mordor pertany a una categoria diferent al Planeta dels Simis.

(...)


Ciència oral. Euclides se’n va a TED.

Ciència oral. Euclides se’n va a TED. La concessió del Premi Nobel de Literatura a Bob Dylan va encetar un apassionant debat sobre el que és i el que no és la literatura. A diferència d’altres debats literaris, en aquest cas tothom es veia capaç de participar-hi perquè, poc o molt, tothom coneix ni que sigui el títol d’alguna cançó de Dylan.

(...)


Publicitat. Si troba una ciència millor, compri-la.

 Publicitat. Si troba una ciència millor, compri-la El lliure albir té mala peça al teler, si hem de fer cas a la literatura de neuromàrketing. Tant que ens havia costat decidir-nos i resulta que un algoritme ja sabia que compraríem les cebes a granel i no les de la malla. L’estudi científic de la presa de decisions és un camp fascinant que posa al descobert la predictibilitat de les nostres conductes més aparentment irracionals.

(...)


Consell. Faci com jo, no es fiqui en ciència.

Consell. Faci com jo, no es fiqui en ciència. Diu el mite que la ciència no té ideologia. Potser la ciència no, però els científics ben segur que sí. I els llecs encara més, amb l’avantatge que no han de patir per l’exactitud del que diuen. Tothom té dret a triar una opinió, però no a triar els fets. Aquesta frase, atribuïda a diverses persones del segle passat, resumeix el cas.

(...)


Ideologia. Digue’m quina ciència distorsiones i et diré què votes.

 Ideologia. Digue’m quina ciència distorsiones i et diré què votes Diu el mite que la ciència no té ideologia. Potser la ciència no, però els científics ben segur que sí. I els llecs encara més, amb l’avantatge que no han de patir per l’exactitud del que diuen. Tothom té dret a triar una opinió, però no a triar els fets. Aquesta frase, atribuïda a diverses persones del segle passat, resumeix el cas.

(...)


Ressenyes. Passant comptes amb amics i rivals.

Ressenyes. Passant comptes amb amics i rivals Per què ressenyem llibres científics? Per què llegim ressenyes de llibres científics? Les respostes a aquestes preguntes no són trivials i diuen molt de nosaltres. Personalment, escric i llegeixo ressenyes de llibres científics per diverses raons.

(...)


Homeopatía, la medicina imaginaria

Homeopatía, la medicina imaginaria Homeopatía, la medicina imaginaria: un imperio comercial basado en azúcar, agua y muchas bolas es un libro que presenta los datos principales de la homeopatía: su teoría, su historia, su relación con la ciencia y la medicina y el marco legal que se le aplica en varios países. También incluye mi propuesta del papel que debería tener en nuestra sociedad, especialmente por lo que respecta a su relación con las instituciones oficiales de medicina y enseñanza superior.

(...)


Comunicació i salut. Aventures del barrufet rondinaire quan era bomber

Comunicació i salut. Aventures del barrufet rondinaire quan era bomber El 1940 la cantant argentina Inesita Pena va popularitzar un tango que destil·lava la piràmide de Maslow al seus tres components essencials: salut, diners i amor. Cada vèrtex del triangle té abundant literatura, però només en qüestions de salut l’aiguabarreig de fets i opinions, professionals i passavolants pot tenir un resultat fatal. Una inversió ruïnosa o un enamorament impossible són un mal assumpte, però seguir un consell de salut erroni pot matar.

(...)


La pedra a la sabata: Coses que em molesten de la pseudociència

La pedra a la sabata: Coses que em molesten de la pseudociència De la pseudociència em molesten moltes coses, de la seva essència a la seva existència. Però, a un nivell menys filosòfic i més pràctic, em molesta la seva certesa. Els pseudocientífics tenen resposta per tot, estan segurs de tot. En canvi, jo no estic segur de res, o gairebé. I comparteixo aquesta incertesa amb la majoria de científics.

Participació com a "malvat convidat" al bloc dels Científics Malvats. Llegiu-la aquí.


Revisió per pars. Romanços anònims

Revisió per pars. Romanços anònims D’entre totes les curiositats de la ciència, n’hi ha una que contrasta amb el sentit comú dels no científics. Tot allò que es refereix a l’epistemologia, com ara els assajos doble cec o la necessitat d’incloure mostres suficients per fer una estadística acceptable, queda tan lluny de l’experiència normal de la gent que rarament provoca cap reacció quan s’explica.

(...)


Clàssics. Benvinguts al club

 Clàssics. Benvinguts al club A diferència de la poesia, el reportatge de viatges o les memòries, hi ha un gènere que no es pot abordar de manera voluntària. O, si més no, no correspon a l’autor decidir si la seva obra formarà part d’aquesta categoria. Són els clàssics. Com tantes altres coses, els clàssics són més fàcils de reconèixer que de definir. Italo Calvino va dedicar un escrit a reflexionar sobre els clàssics literaris des de diversos punts de vista però segurament cap del seus criteris no s’aplica a la literatura científica.

(...)


Entrevistes. L’ou i la gallina cara a cara

Entrevistes. L’ou i la gallina cara a cara Un cas interessant a la literatura científica – i a la literatura a seques – és l’entrevista. A diferència de les altres manifestacions escrites, que són obra d’una persona, una entrevista requereix la col·laboració de dues persones. Molts altres escrits són fruit de la col·laboració, i l’exemple més obvi és la comunicació científica en format d’article, però en una entrevista es troben dues persones que tenen objectius i expectatives diferents davant el resultat.

(...)


Retòrica. Convèncer sigui com sigui

Retòrica. Convèncer sigui com sigui La retòrica és inseparable de qualsevol forma literària que hagi intentat influir sobre la gent. I no només en els discursos polítics o en les polèmiques filosòfiques. Científics de totes les èpoques ha fet servir recursos retòrics per reforçar els seus arguments.

(...)


Què és la literatura científica? I els seus gèneres?

Blocs. Com fer-se un speakers’ corner a casa I així aquesta sèrie arriba al lliurament número 25. Des del llunyà any 2008 els he anat escrivint i, més o menys, els lectors de Mètode els han anat llegint. Però no està ni de bon tros acabada. Encara queden molt gèneres per explorar, analitzar i relacionar amb algun element interessant de la vivència científica.

(...)


Blocs. Com fer-se un speakers’ corner a casa

Blocs. Com fer-se un speakers’ corner a casa Encara que sigui difícil de recordar, hi va haver un moment fa menys de vint anys en què la gent va començar a publicar els seus pensaments a internet. El bloc (o blog) va irrompre com a format comunicatiu i també com a gènere literari.

(...)


Divertiments matemàtics. (x-a)(x-b)(x-c)...(x-z)=?

Divertiments matemàtics. (x-a)(x-b)(x-c)...(x-z)=? Molt abans que els sudokus ens fessin creure a tots plegats que érem uns cracs del càlcul mental, els quioscos i les llibreries estaven plens de publicacions orientades a posar a prova el nostre enginy matemàtic, en tota la seva extensió. Aquestes revistes i llibrets, sense pretensions, plantejaven problemes a mig camí entre la matemàtica formal i la lògica del sentit comú.

(...)


Viatges. 1742 dies i 1741 nits, excursions incloses

Viatges. 1742 dies i 1741 nits, excursions incloses La literatura científica de viatges comença i acaba amb l’antropologia. O amb l’etnografia, segons si es vol filar prim. No tinc en compte els llibres antics, les històries naturals dels romans i altres narracions de viatges més o menys mítics. La fita inicial quedaria entre Marco Polo, amb el seu relat amb descripcions detallades dels costums dels pobles orientals, barrejades amb elements geogràfics, polítics i comercials, i les cròniques que va generar el descobriment d’Amèrica, amb la intenció enciclopèdica de voler abastar tota la informació possible sobre un món profundament aliè.

(...)


Cuina. Tot desmuntant la joguina

Cuina. Tot desmuntant la joguina Segons diu la gent que analitza aquestes coses, aproximadament un 40% d’internet té a veure amb el sexe. Em fa l’efecte que un altre 40% deu tenir a veure amb la cuina. No seria estrany, vist que totes dues activitats impacten sobre els mateixos circuits neuronals i són activitats centrals de les nostres vides. Per això no em sorprèn que hi hagi un volum prou gran de literatura científica dedicada a desmuntar la joguina per veure com funciona.

(...)


Tot el que cal saber per saber-ho tot, ara a 2€

Després de negociar amb els editors, he aconseguit que posin la versió electrònica de Tot el que cal saber per saber-ho tot a només 2€.

La podeu aconseguir aquí.


Oli de serp i altres preocupacions

Oli de Serp - John Diamond Aquest és l’esborrany de la meva traducció de Snake Oil and Other Preoccupations, de John Diamond. El 2003 La Campana en va publicar una versió corregida i editada, amb el títol de L’escàndol de la medicina alternativa i amb pròlegs addicionals de Salvador Cardús i Jordi Estapé. Deu anys després de la seva publicació ofereixo aquest esborrany a qui hi pugui estar interessat, amb el benentès que no tinc els drets sobre la versió final d’aquest text, i que aquest és un esborrany de treball sense valor comercial.

(...)


Demolició sistemàtica del complex medicofarmacèutic, amb final feliç

Ressenya de «Mala farma», de Ben Goldacre


Ressenya de «Mala farma», de Ben Goldacre Finalment, un llibre que explica les mancances de la indústria farmacèutica i el seu entorn. Durant les darreres dues dècades la indústria farmacèutica ha esdevingut un dels dolents de la pel·lícula i és habitual trobar denúncies de les seves pràctiques procedents de llocs diversos, inclòs el nostre clergat local. El que fa diferent Mala farma és que Ben Goldacre sap de què parla, identifica clarament el problema, reparteix la culpa entre tots els implicats i defuig les teories conspiratòries. Les farmacèutiques no ens amaguen el remei alternatiu barat que cura el càncer: la realitat és molt pitjor.

(...)


Bricolatge. Intenteu això a casa

Bricolatge. Intenteu això a casa A mig camí entre la divulgació científica i els protocols de laboratori hi ha el bricolatge. Aquest és un gènere híbrid que, si hem de jutjar per la varietat de títols que vaig veure l’altre dia en una gran llibreria generalista de Barcelona, està creixent de manera indiscutible. Cal veure si serà una moda o si realment hi ha un mercat constant, com passa amb els llibres de cuina.

(...)


"La parella és...", de Josep Pere Peyró

Música de Jesús Purroy i Jordi Carreras (1995)

La parella és... de Josep Pere Peyró. BSO de Jesús Purroy & Jordi Carreras El meu amic Sergi Castellví-Bel em va demanar una música per l'obra que estava assajant amb el seu grup de teatre a la Barceloneta. Vaig composar unes cortines sonores per separar les diverses escenes de l'obra, i un tema per obrir-la i tancar-la. Ja posats a fer, també vaig acabar actuant en un parell de papers, sense donar cap mostra de talent per al teatre.

(...)


Sense títol

Global talent - sense títol La majoria d’activitats comercials de venda de productes o serveis es poden practicar sense cap certificat d’aptitud. Els mercats dels nostres pobles estan plens de professionals que despatxen formatges, tovalloles i altres béns a l’empara d’una prosaica llicència municipal.

I, si en lloc de mercaderies, són serveis, l’accés és encara més fàcil. Des de tiradors de cartes fins a consultors feng shui, passant per monitors d’assajos clínics i assessors d’imatge, la porta és oberta a qualsevol persona amb esperit emprenedor. Ni tan sols els columnistes de diaris digitals han de demostrar la seva preparació amb cap títol oficial. Si troben compradors, és clar.

(...)


Infantil. Vet aquí un àtom, vet aquí un gat

Infantil. Vet aquí un àtom, vet aquí un gat És curiós com recordem alguns detalls irrellevants de temps llunyans. Per exemple, recordo una vinyeta que vaig veure de nen en una revista. S’hi veia un científic calb, amb bata i ulleres, que li deia a una criatura que tenia asseguda a la falda: “Ara t’explicaré el conte de l’àtom que no tenia molècula on viure”. Suposo que em deuria impressionar l’absurd de tot plegat, perquè al cap de tants anys encara me’n recordi.

(...)


La variación en los animales y las plantas domesticados, de Charles Darwin

Variación en los animales y las plantas domesticados En 2007 una editorial me encargó una traducción al español de Variation of animals and plants under domestication. Al cabo de poco llegó la crisis y mi traducción no se publicó. Ahora la he formateado y pongo el texto a disposición de los lectores interesados en la evolución, la genética, la agricultura, la ganadería, la historia de la ciencia y el mundo victoriano.

(...)


Escèptics al pub: Efectes secundaris de la medicina integrativa

Diccionaris. El què de tot plegat. En resposta a la pressió de molts usuaris que ho reclamen, alguns sistemes públics de salut estan integrant pràctiques com l'acupuntura, l'homeopatia i altres a la seva oferta de serveis. L'argument dels defensors d'aquesta "medicina integrativa" és que tot suma, i que aquestes pràctiques complementen l'efecte de les intervencions mèdiques tradicionals.

És realment així? Té efectes secundaris la medicina integrativa?

Xerrada-col·loqui a La Papa (Tapioles 12, Barcelona)

Dissabte 27 d'abril, 7:30

Inscripció gratuïta aquí


Diccionaris. El què de tot plegat.

Diccionaris. El què de tot plegat. “Es diccionaris són plens de paraules gratis i certes”, canten els Antònia Font a “Me sobren paraules”. Aquesta breu definició és perfecta. La referència, l’àrbitre de la correcció semàntica, és el diccionari. L’ús quotidià de les paraules i el sentit que els donem les acaba empenyent dins el diccionari i, com diu Quim Monzó, allò que hi ha al diccionari va a missa.

I els diccionaris científics? Són certs? Van a missa?

(...)


Interferències

Fa anys un diari em va demanar un escrit de prova per incorporar-me com a col·laborador seu en temes de ciència. No els deuria agradar aquest article i van agafar algú que ho feia molt millor.

Ara l'he trobat i és interessant comparar el darrer paràgraf (on dic que encara trigarem a veure aplicacions clíniques de la interferència d'RNA) amb la notícia recent de l'aplicació d'aquesta tècnica per tractar càncers amb metàstasi al fetge, segons una recerca del grup de Josep Tabernero a l'Institut d'Oncologia de la Vall d'Hebron.

Fa uns dies vaig visitar el John Innes Centre a Norwich, on van descobrir aquest fenomen en plantes, i he pensat que valia la pena posar-lo a disposició del públic.

Llegiu-lo aquí.


Ciència i universitat, una visió de futur

Ciència i universitat Tinc el privilegi de compartir portada amb un dream team de científics universitaris catalans en aquest llibre d'entrevistes editat per Publicacions de la UB.

Cliqueu a la portada per saber-ne més i per descarregar l'e-book de franc.


Crónica de la medicina futura

Crónica de la medicina futura Fa un any vaig escriure un capítol per una obra editada per Random House Mondadori, "Crónica de la medicina". Aquests llibres els distribuïa Sanitas entre els seus associats, de manera que no es troben a les llibreries.


Plans de negoci. Lectures de ciència per inversors

Plans de negoci. Lectures de ciència per inversors De tota la vida, els científics que han intentat guanyar diners amb els seus descobriments han hagut de veure si els sortien els números. Ara bé, no em consta que Pasteur fes mai un pla de negoci tal com ara el coneixem. La formalització de les eines de gestió és molt més recent.

(...)