Retòrica. Convèncer sigui com sigui
Els gèneres de la literatura científica – 26
La retòrica és inseparable de qualsevol forma literària que hagi intentat influir sobre la gent. I no només en els discursos polítics o en les polèmiques filosòfiques. Científics de totes les èpoques ha fet servir recursos retòrics per reforçar els seus arguments.
Pot sonar contradictori, perquè tenim una imatge de la ciència com a activitat basada només en les dades. Però en realitat aquesta imatge és desenfocada, com bé es van encarregar de fer notar els sociòlegs de la ciència durant la segona meitat del segle passat.
Potser l’eina retòrica més poderosa que té a l’abast un escriptor científic és el gràfic. Una imatge és incontestable, i si és el resultat d’un procés mecànic encara més. Els dibuixos dels homunculus de Van Leeuwenhoek ara són curiositats, però la radiografia de la mà de la senyora Röentgen dóna la mateixa informació avui que fa cent anys.
Ara bé, allà on hi ha més potencial per al joc retòric en el sentit més polític de la paraula és en els gràfics que resumeixen i interpreten dades experimentals. Amb una mica de creativitat un bon gràfic pot rescatar un mal resultat, si més no durant un temps. Dos investigadors de la Universitat de Cornell han publicat recentment uns resultats que indiquen precisament això: gràfics que no aporten informació rellevant donen credibilitat a un text. Els publicistes ho saben i no perden ocasió d’incloure gràfics quan volen demostrar que el seu producte és millor que altres.
També es dóna el procés invers: la presència de comentaris negatius fa menys creïble un text científic. En el nou panorama digital qualsevol text va acompanyat d’un “context” que pot influir de manera decisiva sobre l’opinió del lector. Brossard i Scheufele ho documenten amb un text sobre nanotecnologia. Dos grups de lectors van llegir el text acompanyat de comentaris positius o negatius. Els comentaris eren anònims, de la mena que es pot trobar a qualsevol publicació digital. El grup que va llegir el text amb els comentaris negatius va valorar la credibilitat del text més negativament que l’altre grup.
Això té importància perquè, per primer cop, una part important del discurs queda fora del control de l’autor. Un text que rebi molts comentaris negatius tindrà dificultat per establir la seva validesa. En àrees del coneixement que són sovint matèria de debat públic l’ús d’aquests trucs retòrics per part de grups de pressió pot decantar l’opinió pública en contra de l’evidència científica. És un pensament inquietant.
Referències
Brossard, D. i Scheufele, D. A. Science, New Media, and the Public. Science 339: 40-41, 2013.
Tal, A. i Wansink, B. Blinded with science: Trivial graphs and formulas increase ad persuasiveness and belief in product efficacy. Public Understanding of Science, 2014.
Mètode 84, 2014.