Revisió per pars. Romanços anònims
Els gèneres de la literatura científica – 29
D’entre totes les curiositats de la ciència, n’hi ha una que contrasta amb el sentit comú dels no científics. Tot allò que es refereix a l’epistemologia, com ara els assajos doble cec o la necessitat d’incloure mostres suficients per fer una estadística acceptable, queda tan lluny de l’experiència normal de la gent que rarament provoca cap reacció quan s’explica.
En canvi, la sociologia de la ciència és fàcilment traslladable a altres professions, i la comparació és immediata. Per això la revisió per pars no deixa ningú indiferent. El concepte de sotmetre resultats no publicats a l’avaluació dels competidors sona a imprudència injustificable en un món tan competitiu. En quina professió algú enviaria informació confidencial als competidors perquè fessin d’àrbitres de la seva qualitat? Amb totes les seves mancances, la revisió per pars és possiblement l’element més noble de la ciència com a activitat social.
Aquesta revisió també genera un tipus d’escrit. D’una banda, el revisor ha de mantenir l’anonimat tant com sigui possible. Queden descartats els comentaris de l’estil “trobem a faltar una referència als treballs seminals del grup del Dr Iniplov”, perquè donaria pistes sobre la identitat del revisor. Si la revisió global és positiva, això no és massa preocupant. Però si la manca de referències al treball d’Iniplov és motiu per rebutjar el treball, es pot causar un greuge d’aquells que s’arrosseguen als laboratoris durant generacions.
D’altra banda, les crítiques legítimes han d’estar redactades amb empatia i, si pot ser, amb esperit positiu. L’anonimat permet fer sang, però és rar llegir revisions agressives. La professionalitat de la comunitat fa que, a empentes i rodolons, el sistema de revisió per pars es mantingui com la millor garantia de qualitat de la ciència publicada.
Tot i això, de tant en tant algun cas de revisió anònima i privada deixa de ser-ho. Aquest 2015 algú va revisar un article escrit per dues investigadores i els va suggerir que incloguessin un o dos investigadors mascles com a coautors per evitar biaixos ideològics. Val a dir que l’article anava precisament sobre diferències de gènere en la progressió professional. De totes maneres, el to i el contingut dels comentaris van causar un escàndol. Com és normal, cap escàndol queda desaprofitat. L’article ha rebut molta més publicitat que si l’hagués publicat Nature. Un cas rar en què aquest gènere escrit per a un grapat de lectors arriba al gran públic, a desgrat del seu autor.
Referències
Bernstein, R. Por qué leer los clásicos. Siruela, Barcelona, 2009.
Dobzhansky, T. PLOS ONE ousts reviewer, editor after sexist peer-review storm.
Mètode 87, 2015.