Comunicació i salut. Aventures del barrufet rondinaire quan era bomber
Els gèneres de la literatura científica – 30
El 1940 la cantant argentina Inesita Pena va popularitzar un tango que destil·lava la piràmide de Maslow al seus tres components essencials: salut, diners i amor. Cada vèrtex del triangle té abundant literatura, però només en qüestions de salut l’aiguabarreig de fets i opinions, professionals i passavolants pot tenir un resultat fatal. Una inversió ruïnosa o un enamorament impossible són un mal assumpte, però seguir un consell de salut erroni pot matar.
Hi ha un gènere dedicat a vigilar els missatges entorn de la salut als mitjans de comunicació. Científics de totes les especialitats fan de bomber per apagar focs encesos per dietes miraculoses, aliments tòxics, fenòmens físics paranormals i tot el catàleg de la inventiva humana. Alguns missatges generen bons negocis (com els llibres de dietes miraculoses i els edulcorants casolans) i altres són expressions de descontentament amb la imperfecció del món (com els missatges anti-vacunes o anti-antenes de telefonia).
La característica principal d’aquest gènere és que sempre va per darrere de la notícia. Sempre és reactiu. És molt difícil accedir a plataformes de difusió massives, que és on fa més mal la desinformació sobre la salut. Quan, posem per cas, una presentadora de televisió afirma que ensumar llimones pot prevenir el càncer, el “cos científic” detecta un objecte estrany i potencialment perillós, i posa en marxa un mecanisme de defensa que inclou tuits, posts a tota mena de blocs, cartes al director i, de vegades, protestes formals o via Change.org. Rarament aquest debat es dóna en igualtat de condicions, als mateixos canals.
La febrada pot ser forta localment (dins de la comunitat, a la xarxa de blocs, tuits i retuits). Com que l’”objecte estrany” transmet un missatge impactant i ferm, és ben rebut pel “cos no científic” i passa a ser un fet acceptat i creïble. Els científics que intentaven oferir resistència acaben lamentant la batalla perduda i confiant tenir èxit en una propera ocasió.
El resultat és que, en un tema tan important com la salut, els científics presentem dos tipus de missatges. Per una banda, que curarem el càncer en cinc anys gràcies a un nou descobriment. Per altra banda, que els consells de salut de l’agricultor alternativista, la monja anti-sistema o la persona famosa de la tele són falsos i perillosos. Posats a triar, ignorem l’optimisme interessat dels col·legues i concentrem els esforços en intentar limitar el dany que fan els intrusos. I fem aigües per totes dues bandes, entre la indiferència general del públic que ens sent rondinar com qui sent ploure.
Referències
Frías, F. La lista de la verguenza.
Gámez, L.A. TVE, tenemos un problema: Mariló Montero se reafirma en que oler un limón previene el cáncer. 2015.
Martínez, I. Qué mal puede hacer?
Mètode 88, 2015.