Religió. Tots som pocs
Els gèneres de la literatura científica – 4
Com modes que van i vénen, de tant en tant apareix una fornada de llibres sobre la religió escrits per científics. A favor o en contra, la temptació és difícil de resistir. És un tema que ocupa massa converses, notícies i debats com perquè un científic amb inquietuds comunicadores no hi digui la seva.
Però, ben mirat, a qui li importa l’opinió que pugui tenir un científic sobre la religió? A altres científics, principalment. Per a un científic ateu, llegir com Dawkins desmantella la religió pot ser reconfortant, però és difícil que faci gaire forat entre les files dels creients – científics o no.
Per als científics creients – que n’hi ha, i més que no sembla – llegir com Francis Collins explica la seva conversió al cristianisme evangèlic, o com Owen Gingerich argumenta que un astrònom catòlic fa ciència de la mateixa qualitat que un astrònom ateu, deu ser una experiència esperançadora, tenint en compte que sovint l’entorn els és vagament hostil.
Més enllà de l’adhesió o l’oposició, hi ha la dissecció. Des de diferents branques de la ciència – la psicologia, la neurociència, la biologia molecular i l’evolució, entre altres – s’han proposat explicacions científiques de per què alguns creuen que tots som pocs, i cal que hi hagi algú més. Llegim que hi ha probables avantatges evolutius, que han impregnat el nostre genoma, i que el fonament psicològic de la creença té una base neurocientífica.
Crec que encara no s’ha escrit el llibre definitiu sobre la religió des del punt de vista dels científics, un llibre que puguin acceptar tant els ateus com els creients. Caldria contraposar-lo amb un llibre publicat fa més de cent anys amb el títol tremend d’Història de la guerra de la ciència amb la teologia en la cristiandat. El seu autor, Andrew White, dedica mil pàgines a posar exemples de l’efecte nociu de la teologia sobre la ciència, i distingeix entre la teologia – dolenta – i la religió – bona o, si més no, neutral. Per exemple, referint-se a l’evolució White es lamenta que "la veritat científica possiblement més gran i més ennoblidora – una veritat no menys ennoblidora per a la religió que per a la ciència – va ser obligada a presentar-se al món arrossegant-se i d’esquitllentes".
No preveig que mai s’escrigui aquest llibre, però a còpia d’intentar-ho estarem tots ben entretinguts.
Referències
Collins, F. S. The Language of God: A Scientist Presents Evidence for Belief. Free Press, New York. 2007.
Dawkins, R. El espejismo de Dios. Espasa-Calpe, Madrid, 2007.
Gingerich, O. God's Universe. Belknap Press, Cambridge, 2006.
White, A. A history of the warfare of science with theology in Christendom. Appleton and Company, New York, 1898.
Mètode 60, 2009.