Poesia. Que la metàfora t’acompanyi
Els gèneres de la literatura científica – 13
Aparentment, no hi ha dues activitats més allunyades entre elles que la ciència i la poesia. En una enquesta a peu de carrer, és poc probable que ningú associés aquestes dues paraules. La ciència és racional, descriptiva i, quan es desenvolupa en forma de tecnologia, pot capgirar qualsevol aspecte de la nostra vida. La poesia és subjectiva, emocional i, excepte els himnes de ressonància política, no té cap mena d’impacte sobre el món, més enllà de l’impacte que pugui causar a cada lector individual.
Aquest és un esbós de brotxa grossa. Vist de més a prop, hi ha una bona àrea de connexió entre ciència i poesia. La metàfora com a recurs és omnipresent al discurs científic: el gen egoista, l’herència dominant, els forats negres i tants altres. La prosa poètica abunda a moltes obres de divulgació científica, desde Carl Sagan a Rachel Carson.
Però, a part dels recursos poètics en la prosa científica, hi ha poesia com a literatura científica? Sí, i de moltes menes diferents. Hi ha l’auca de J. B. S. Haldane sobre el seu càncer de còlon (I wish I had the voice of Homer/to sing of rectal carcinoma). Hi ha científics poetes, com David Jou, Enric Cassassas i Roald Hoffman, i hi ha poetes que incorporen la ciència al seu discurs de maneres molt efectives, sense cap intenció divulgadora, només per la força de la metàfora.
Una antologia editada l’any 2000 per Maurice Riordan i Jon Turney recull un centenar de poemes dels darrers quatre segles que toquen la ciència d’una manera o una altra. Aquest volum és una font de troballes. El novel·lista Thomas Hardy acaba el seu poema Herència així: “aquest sóc jo/allò etern en l’home/que no atén la crida de la mort”. O Neil Rollinson (Entropia): “El teu cafè es refreda a la taula de la cuina/i això vol dir que l’univers es mor”. Lavinia Greenlaw explica en metre iàmbic com el seu avi va ser la primera persona a quin van reconstruir la boca, destrossada a la primera guerra mundial, amb un trasplantament de pell de la panxa.
Quina rellevància té que algú faci servir l’entropia, l’herència o la cirurgia reparadora en un context subjectiu com pot ser un poema? Hi ha altres gèneres que fan servir llenguatge científic segons la seva conveniència: la publicitat i la pseudociència, principalment. La poesia és diferent perquè, per ser bona, ha de ser sincera.
Referències
Riordan, M. i Turney, J. (eds). A Quark for Mister Mark. 101 poems about science. Faber and Faber, Londres, 2000.
Mètode 71, 2011.