Contra la legitimació per simpatia
L’argument més convincent que tenen molts usuaris d’homeopatia és que els metges en recepten i els farmacèutics en venen. Amb raó: algú que ha fet el jurament hipocràtic té una certa autoritat sobre la resta de mortals. No és estrany trobar metges que exerceixen en paral·lel com a especialistes de tal o qual branca i a més com a homeòpates. De la mateixa manera, no he trobat mai cap farmàcia que no vengui productes homeopàtics.
I això és un problema. La manca absoluta de proves de l’eficàcia de l’homeopatia, junt amb el seu fonament teòric delirant, són raons suficients per mantenir-la ben allunyada de la medicina basada en l’evidència. És cert que al mercat hi ha molts productes d’eficàcia dubtosa, de la cosmètica a l’alimentació passant pels productes de neteja. La diferència entre aquests i l’homeopatia és que les conseqüències de triar malament poden ser més greus que perdre el cabell o arruïnar una camisa.
Hi ha un fenomen físic pel qual quan dues cordes estan juntes i una vibra, l’altra també. Aquest fenomen es coneix com a simpatia, i els tocadors de banjo o de sitar en treuen profit per donar més cos a les seves melodies.
En el cas de l’homeopatia podem dir que també vibra per simpatia: el fet d’anar al costat de la medicina fa que es beneficiï dels seus encerts sense rebre blasmes pels seus errors. De cara als usuaris que no han tingut temps ni ganes d’interessar-se pel seu suport teòric ni pels seus resultats pràctics, rep una legitimació immerescuda.
Trobo preferible el sistema anglès, que no exigeix títol de medicina als practicants d’homeopatia. Fins i tot seria partidari de fer triar: o una cosa o l’altra, i que cadascú mengi el que pugui caçar. El sistema actual, en què els homeòpates s’apunten tots els èxits i no reconeixen cap fracàs, és una via d’aigua sota la línia de flotació del paper de la racionalitat en la presa de decisions relacionades amb la salut. O bata blanca o boletes, totes dues coses no pot ser.
Omnis Cellula, número 29, 2012