|
|
Religió. Tots som pocs. Els gèneres de la literatura científica – 4 Com modes que van i vénen, de tant en tant apareix
una fornada de llibres sobre la religió escrits per científics. A favor o en
contra, la temptació és difícil de resistir. És un tema que ocupa massa converses,
notícies i debats com perquè un científic amb inquietuds comunicadores no hi
digui la seva. Però, ben mirat, a qui li importa l’opinió que
pugui tenir un científic sobre la religió? A altres científics, principalment.
Per a un científic ateu, llegir com Dawkins desmantella la religió pot ser
reconfortant, però és difícil que faci gaire forat entre les files dels
creients – científics o no. Per als científics creients – que n’hi ha, i més
que no sembla – llegir com Francis Collins explica la seva conversió al
cristianisme evangèlic, o com Owen Gingerich argumenta que un astrònom catòlic
fa ciència de la mateixa qualitat que un astrònom ateu, deu ser una experiència
esperançadora, tenint en compte que sovint l’entorn els és vagament hostil. Més enllà de l’adhesió o l’oposició, hi ha la
dissecció. Des de diferents branques de la ciència – la psicologia, la
neurociència, la biologia molecular i l’evolució, entre altres – s’han proposat
explicacions científiques de per què alguns creuen que tots som pocs, i cal que
hi hagi algú més. Llegim que hi ha probables avantatges evolutius, que han
impregnat el nostre genoma, i que el fonament psicològic de la creença té una
base neurocientífica. Crec que encara no s’ha escrit el llibre definitiu
sobre la religió des del punt de vista dels científics, un llibre que puguin
acceptar tant els ateus com els creients. Caldria contraposar-lo amb un llibre
publicat fa més de cent anys amb el títol tremend d’Història de la guerra de la ciència amb la teologia en la cristiandat.
El seu autor, Andrew White, dedica mil pàgines a posar exemples de l’efecte
nociu de la teologia sobre la ciència, i distingeix entre la teologia – dolenta
– i la religió – bona o, si més no, neutral. Per exemple, referint-se a l’evolució White es
lamenta que "la veritat científica possiblement més gran i més ennoblidora
– una veritat no menys ennoblidora per a la religió que per a la ciència – va
ser obligada a presentar-se al món arrossegant-se i d’esquitllentes". No preveig que
mai s’escrigui aquest llibre, però a còpia d’intentar-ho estarem tots ben entretinguts. Collins, F. S. The
Language of God: A Scientist Presents Evidence for Belief. Free Press, Dawkins, R. El espejismo
de Dios. Gingerich, O. God's
Universe. Belknap Press, White, A. A history of
the warfare of science with theology in Christendom. Appleton and Company, |
 |
|