Prediccions. La profecia és una art carregada de futur.

Els gèneres de la literatura científica – 5

Com que la ciència és l’art de fer profecies i explicar per què no s’han complert, tota la literatura científica és, en certa manera, profètica. Qualsevol hipòtesi digna d’aquest nom ha de predir resultats que la confirmin i tots els resultats inesperats són profecies fallides.

Ara bé, de tant en tant hi ha qui s’atreveix a profetitzar com serà el futur, basat en l’efecte que tindrà la ciència sobre el món. No es tracta de ciència-ficció – que són figues d’un altre paner – sinó de preveure com serà la ciència del futur a partir de la ciència d’avui.

Els primers exemples que conec d’aquest gènere van ser escrits a inicis del segle passat. Els anys 1923 i 1924 dos pesos pesants com J. B. S. Haldane i Bertrand Russell van intercanviar les seves visions del futur. Haldane, optimista i perceptiu, tria Dèdalus com a metàfora: la ciència ens treurà de qualsevol laberint on ens fiquem. Haldane profetitza alguns dels temes que avui són d’actualitat, com quan afirma que encendre una bombeta incandescent per il·luminar és tan ineficient com cremar la casa per fer un rostit. Russell és més pessimista: la seva resposta a Haldane és Ícarus, que paga cara la seva confiança en el progrés tècnic. Per Russell, la ciència és un instrument de dominació.

Dels anys 20 fins avui s’han publicat molts llibres sobre el futur de la ciència i el seu impacte en el món. Dos d’ells també van aparèixer simultàniament, com una represa de l’antic debat. Francis Fukuyama i Gregory Stock van prendre com a referència els avenços en genètica, clonació i neurociència a la ratlla del segle XXI per projectar-los al futur.

Fukuyama adverteix contra la banalització de la procreació i la medicalització: la possibilitat d’introduir modificacions genètiques als embrions i la disponibilitat de fàrmacs cosmètics, que no tracten malalties, sinó que milloren capacitats normals. Stock anuncia que aquestes opcions són inevitables, beneficioses i irreversibles.

El que queda clar és que, quan els científics miren el futur, veuen que, més enllà del menjar liofilitzat, les noves formes d’energia i altres sorpreses, allò que canviarà de manera més dramàtica serà la manera de tenir nens. On Haldane i Russell discuteixen els pros i els contres de l’eugenèsia, Fukuyama i Stock parlen de modificacions genètiques. Potser els profetes contemporanis tindran més bona vista que els antics, o potser el futur que pinten només és una projecció dels nostres debats. Els que visquin per veure-ho sabran com ens ha anat.

Fukuyama, F. El fin del hombre. Ediciones B S.A., Barcelona, 2002.

Haldane, J.B.S. Daedalus, or, Science and the Future. Kegan Paul, London, 1924.

Russell, Bertrand. Icarus, or, the Future of Science. 1923.

Stock, G. Redesigning Humans. Houghton Mifflin Harcourt, Boston, 2002.