|
|
Articles. Una altra totxana al mur. Els gèneres de la literatura científica – 8 Francis Crick deia que no hi ha cap forma de prosa
més avorrida que un article científic. Dono fe que tenia raó, i ho pot
comprovar qualsevol lector que fullegi a l’atzar algun exemplar de, per
exemple, les revistes Scandinavian
Journal of Immunology o Cytogenetics
and Cell Genetics. La majoria d’articles científics tenen una quantitat de
lectors irrisòria. No és estrany, vist que rarament algú llegeix un article científic
per plaer. Amb molt bon criteri, un hom es pot preguntar: si
la majoria d’articles científics no els llegeix pràcticament ningú, quina és la
contribució dels seus autors al progrés de la ciència? Tots els que hem fet una
modesta aportació – en el meu cas, molt modesta – a la literatura científica
hem sentit la combinació d’orgull per l’obra publicada i la sospita de la
futilitat d’aquesta glòria. La nostra esperança és que aquell breu article que escateix
algun punt menor d’un tema secundari en un dels milers de línies de recerca
possibles aporti un gra de sorra. Ja sabem que els grans de sorra, en xifres
astronòmiques, poden modificar paisatges. Una descripció d’aquesta esperança es pot trobar a
La rebelión de las masas, de José
Ortega y Gasset. Ortega explica com les aportacions de científics mediocres preparen
el camí per on, de tant en tant, passa un científic genial que desencadena el
progrés de la ciència. La carrera de pràcticament tots els científics
experimentals es basa en aquesta premissa perquè, sense la convicció de que
cada contribució compta seria impossible conjurar la força de voluntat necessària
per seguir una carrera investigadora. Dos sociòlegs, Jonathan i Stephen Cole, van
publicar el 1972 un article sobre els resultats de posar a prova la “hipòtesi
d’Ortega”. Els Cole van trobar que els científics que publiquen articles
importants es solen basar en altres articles importants. És com si hi hagués
dues categories d’articles: els que fan avançar la ciència, que són pocs i molt
citats, i els que fan avançar les carreres dels seus autors, que són molts i
poc citats. Portem quaranta anys intentant rebatre les dades
dels Cole, però en el fons ens temem que tenen raó. Potser l’article científic
sigui un gènere destinat a fer bullir l’olla, com algunes formes populars de
literatura o de cinema, però amb el desenllaç anunciat al títol. Cole, JR i Cole, S. The Ortega
hypothesis. Science 178: 368-375, 1972. Crick, FHC. La búsqueda científica del alma. Círculo de Lectores, |
 |
|