Més enllà de Fibonacci
Ressenya de "Mathematics of life – Unlocking the secrets of existence", d'Ian Stewart
Segons Sydney Brenner, la ciència progressa a base d’experiments, dades i idees, normalment en aquest ordre. En l’era de la seqüenciació a gran escala, la biologia de sistemes i altres fonts desmesurades de dades, aquesta afirmació és més que una crítica a la recerca sense reflexió: és una descripció del que, cada cop més, és la ciència normal. L’obtenció de dades ara no és un problema, el repte és saber extreure’n informació útil.
Entra Ian Stewart, un autor veterà de divulgació de les matemàtiques. En el seu lliurament més recent argumenta a favor d’un paper central de les matemàtiques en la resolució de problemes biològics. Stewart considera que les matemàtiques són la sisena revolució, al mateix nivell que el microscopi, la classificació de Linné, l’evolució, la genètica i l’estructura del DNA. Cadascuna d’aquestes revolucions ha desencadenat noves perspectives, noves maneres de definir els problemes de la biologia – i, per tant, noves maneres d’obtenir solucions. És fàcil admetre que les matemàtiques han tingut un paper instrumental en la biologia, però Stewart defensa que el progrés en matemàtiques obre noves vies a la biologia. Pot incidir directament en la resolució de problemes fonamentals, no només en com a suport estadístic o de càlcul. El seu argument es basa en casos d’èxit en àrees diverses de la biologia. Mathematics of life té una part força extensa de divulgació de les cinc revolucions de la biologia segons Stewart. És pràcticament mig llibre, redactat amb l’estil col·loquial marca de la casa. A continuació hi ha una sèrie d’exemples de com les matemàtiques avançades han tingut aquest paper central que Stewart reivindica. Llegim sobre temes variats: la càpside dels virus, les xarxes neuronals, les epidèmies, els patrons de ratlles i taques a diversos animals i altres. El lligam entre el problema biològic i l’aportació de les matemàtiques es veu molt clarament en exemples com la locomoció i els generadors centrals de patrons, o la relació entre les al·lucinacions amb espirals (la imatge tòpica d’un viatge amb LSD) i la transmissió d’ones al còrtex. Més enllà de relacionar la distribució de fulles al voltant d’una tija seguint una sèrie de Fibonacci, Stewart il·lustra la contribució de les matemàtiques molt sòlidament. Aquests capítols són el moll de l’os del llibre, és on l’argument es fa més visible i, davant la varietat d’exemples, es fa evident que hi ha un lloc per les matemàtiques en la resolució de problemes biològics. Potser no tant com per “treure l’entrellat dels secrets de l’existència”, segons anuncia el subtítol, però en tot cas és una contribució apreciable. El llibre perd empenta als darrers dos capítols, on Stewart parla sobre exobiologia i la possibilitat de vida extraterrestre. Aquí les matemàtiques es limiten a calcular probabilitats, i amb els números grans a què ens té acostumats l’univers és difícil que el lector apreciï el valor afegit de les eines matemàtiques. Els biòlegs que llegeixin Mathematics of life hi trobaran bons arguments per plantejar els seus esculls a algun matemàtic amic, i els matemàtics interessats en les aplicacions pràctiques de la seva ciència – que n’hi ha – hi trobaran un al·licient per interessar-se per la feina dels biòlegs. El lector imparcial podrà apreciar com interactuen dos extrems de la ciència, el més abstracte i el més terrenal.Mètode, 2011.